Història de la falconeria

UN POC D'HISTÒRIA DE LA FALCONERIA

La caça amb aus rapinyaires es troba entre les formes de caça més antigues que ha practicat l'home. Fins i tot, a les tombes dels faraons de l'antic Egipte s'hi han trobat falcons momificats. La idea de caçar amb aus rapinyaires ensinistrades té el seu origen presumiblement entre els pobles caçadors de les estepes del centre d'Àsia fa 3.500 anys. Efectivament, en les immenses planes obertes, l'au rapaç era l'arma de caça més apropiada de les conegudes fins aquell moment.

Les pintures rupestres i posteriorment les fonts escrites donen testimoni de la prosperitat que va assolir la falconeria a Turquia, Xina i Tartària. A final del segle XIII, Marco Polo relatava que el Gran Emperador mongol Kublai Khan es dirigia cada any, en el mes de març, a Kambaluk (Pekín) acompanyat per 10.000 falconers i ocellers per dedicar-se a caçar.

La caça amb falcons va ser anomenada per primera vegada a Europa per Julius Firmicus Matemus de Sicília l'any 330 dC i s'han conservat el mateix art i les mateixes atencions de fa segles fins avui dia.

A Europa, l'època daurada de la falconeria esdevé a l'Edat Mitjana. En ella apareixen les primeres lleis en el "Traité de Fauconnerie" sobre els privilegis de la tinença d'aus rapinyaires i els seus estris. Només els nobles podien practicar la falconeria.

L'àguila, per a l'Emperador; el grifó, per al Rei i la Reina; el pelegrí, per al Duc; l'esmerla, per a la Reina i les Dames, encara que més tard la Reina va poder tenir un falcó marí; el gavilà, per als clergues; el xoric, per a la Infanta i els servents de la cort.

Les infraccions estaven durament castigades. La sanció podia arribar fins a ésser condemnat a mort. Ésser falconer del rei era un privilegi i una gran responsabilitat. En demostra la importància el fet que els acords diplomàtics es fessin amb l'intercanvi d'ocells. Un astor mudat i entrenat a l'any 1252 tenia un valor igual a sis bous traginers. Al 1396, l'alliberament de cavallers presoners va ésser a canvi de 12 falcons blancs (grifons).

Al 1388 el canceller Pedro López de Ayala escriu "El libro de la caza de las aves", document en què Félix Rodríguez de la Fuente es va basar.

Al 1595 el rei Felip II escriu al governador del País Basc que li enviï bons ocells (li envia, en total, 32 falcons)

Durant les treves entre cristians i musulmans, ambdós bàndols aprofitaven per practicar la seva afició preferida. Els nobles cristians enlluernaven els soldans àrabs amb blancs grifons procedents de països nòrdics. Els caçadors àrabs sorprenien els cristians amb noves tècniques en l'ensinistrament de falcons, descobrint un nou horitzó en el seu maneig: emprar la caputxa. També en les justes, en què s'entrenaven per a les guerres: agafaven la llança amb la mà dreta i el falcó amb l'esquerra, damunt un cavall per adquirir equilibri i destresa.

Alfons X, el Savi, va dictar lleis que protegien les aus de presa. Com a bon falconer i coneixedor de la seva biologia, penava l'espoli d'ous i llevar del niu polls sense plomes. També penava la captura de reproductors adults. La pena menor era perdre la mà dreta.

En el segle XV té el seu gran esplendor en el regnes de Castella i Aragó, entre reis i grans senyors.

A l'Edat Mitjana, la guerra, els duels, la caça i el torneig constituïren les coordenades de la vida noble. La caça amb aus, no era per al senyor només un esport, sinó també tenia una important funció social. Era font d'aliments nobles, per tant un motiu de prestigi davant els camperols i, a més a més, servia com a preparació per a les batalles. Es diu que el mínim de rapinyaires que un senyor podia tenir era de 18: dos grifons, quatre pelegrins neblis, quatre peregrins baharis, sis astors, dos esmerles. Hem de destacar que la pràctica de la falconeria en el regnes hispans-cristians es deu a la influència islàmica. La monarquia aragonesa va ser amant d'aquest tipus de caça.

El rei Jaume I el Conqueridor, tenia a la seva cort diversos falconers i va convertir l´albufera de València en vedat reial. La seva muller, la reina Violant d´Hongria, i més tard la seva filla l´infanta Violant d'Aragó, casada amb Alfons X el Savi, varen ser unes grans apassionades de la falconeria.

A l'actualitat, la falconeria encara té el seu paper de poder i prestigi als Emirats Àrabs. També s'empren als aeroports per evitar accidents. Gracies als falconers mundials no han desaparegut molts rapinyaires, ja que la seva cria en captivitat, inseminació artificial i el mètode de cria hacker fan que es recuperin les poblacions. Els falconers els empren també en el control d'excés d'animals, creant un equilibri mediambiental.

[ _ ] [ = ] [ Falconeria a Mallorca ]